Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb la Unitat de Cefalea i Neuralgia de l’Hospital de Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, han publicat, a la revista Headache, un estudi pioner sobre l’estimulació cerebral profunda (DBS, per les seves sigles en anglès) per al tractament de la cefalea arraïmada crònica refractària (CRCR). Aquesta investigació, la primera en el seu àmbit a analitzar els mecanismes d’acció a través de la connectòmica—un camp emergent que estudia les xarxes i connexions entre les àrees del cervell per comprendre com aquestes s’interrelacionen i funcionen conjuntament—ofereix nous descobriments que podrien marcar un abans i un després en el tractament d’aquesta malaltia altament discapacitant.
La cefalea arraïmada crònica és una condició poc comuna, amb símptomes intensos i de difícil tractament. S’estima que només el 10 % dels pacients amb cefalea arraïmada, que ja de per si és una condició poc freqüent que afecta aproximadament 1 de cada 1.000 persones, desenvolupa una forma crònica. D’aquest grup reduït, només un 10 % no respon a cap tractament disponible, convertint-se en pacients “refractaris”. Els afectats solen experimentar múltiples episodis diaris de dolor intens que interfereixen en la seva vida personal i professional, generant un impacte econòmic i emocional considerable tant per al pacient com per al sistema de salut.
La investigació va incloure 14 pacients amb una mitjana d’edat de 42 anys, tots afectats per CRCR. La teràpia de DBS es va aplicar a l’àrea ventral del mesencèfal, un punt d’estimulació estratègica situat a la regió lateral de l’àrea tegmental ventral (VTA), identificat a l’estudi com un “sweet spot” o punt òptim per generar una resposta positiva. Els resultats clínics es van monitorar en intervals de 3, 6, 12 i 24 mesos, proporcionant dades detallades sobre l’eficàcia de la intervenció a llarg termini.
L’estudi va utilitzar la “càrrega de cefalea” (HAL, per les seves sigles en anglès) com a principal indicador d’èxit, un índex compost que considera la freqüència, durada i gravetat dels atacs de dolor. Els resultats van mostrar una reducció significativa en els nivells de HAL en els 14 pacients: d’una mitjana de 424 punts al començament de l’estudi, es va passar a 146 punts al cap de 24 mesos, la qual cosa representa una disminució mitjana del 65 % en la càrrega total de la malaltia.
Dins del grup estudiat, més de la meitat (58 %) dels pacients van aconseguir una reducció superior al 50 % en el seu HAL, experimentant millores considerables en la seva qualitat de vida, ja que el nombre de crisis va disminuir de cinc o sis diàries a tan sols una o dues crisis per setmana. Un 21 % addicional dels pacients va mostrar una resposta parcial al tractament, reduint la seva càrrega en un 30-50 %, mentre que un altre 21 % va obtenir una millora mínima (menys del 30 %).
A més de l’èxit clínic notable, aquesta investigació destaca per l’anàlisi pionera de les vies cerebrals implicades en la millora dels pacients tractats amb DBS. Utilitzant la connectòmica, l’equip va identificar la possible implicació dels tractes corticorrúbrics, una xarxa de connexions entre el còrtex cerebral, el nucli roig —situat al mesencèfal— i el cerebel, que semblen jugar un paper clau en els efectes beneficiosos de la DBS. Aquesta anàlisi permet comprendre millor com i per què alguns pacients responen al tractament i aporta una base per a futures investigacions que busquin optimitzar la selecció de candidats i millorar els resultats clínics.
El Dr. Juan Ángel Aibar, del grup de recerca de Neurocirurgia de l’IR Sant Pau i coautor de l’estudi, explica que “la DBS ofereix una esperança per a aquells pacients amb CRCR que no troben alleujament en cap altra teràpia. L’avenç en l’estudi de les vies cerebrals activades per aquesta intervenció ens ajuda a comprendre els mecanismes darrere de la seva eficàcia, la qual cosa en un futur podria permetre’ns identificar els pacients més adequats per a aquest tipus de tractaments”.
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és actualment l’únic centre a Espanya amb un programa consolidat de DBS per tractar la cefalea arraïmada refractària. Aquest avenç reflecteix el compromís de l’hospital i de l’IR Sant Pau per posicionar-se com un centre de referència en el tractament de malalties refractàries, és a dir, aquelles per a les quals han fallat totes les teràpies convencionals.
Els autors de l’estudi destaquen que, si bé el tractament ha demostrat una alta efectivitat en molts dels pacients, és important mantenir expectatives realistes, ja que aquesta teràpia no cura la malaltia, sinó que redueix considerablement el seu impacte. Els resultats positius observats en aquesta investigació, especialment en els pacients masculins, també apunten a la necessitat de més estudis que investiguin com les diferències biològiques podrien afectar la resposta a la teràpia en homes i dones.
L’equip de Sant Pau continuarà la seva tasca investigadora, buscant perfeccionar les teràpies disponibles per als pacients amb cefalea arraïmada crònica refractària i aprofundint en els mecanismes d’acció de la DBS. Segons les seves estimacions, encara hi ha persones a Espanya que podrien beneficiar-se d’aquesta teràpia i que actualment no reben el tractament adequat a causa de la manca de coneixement sobre la disponibilitat d’aquesta innovadora opció.
Aquest estudi reforça la importància dels centres de referència i subratlla el paper de la difusió i l’educació en la comunitat mèdica i científica per assegurar que aquells pacients amb necessitats extremes i no satisfetes puguin accedir a una atenció capdavantera.
Article de referència:
Aibar-Durán, J. Á., González, N., Mirapeix, R. M., Sánchez-Mateos, N. M., Arsequell, C. R., Pichot, M. B., … Rodríguez Rodríguez, R. (2024). Deep brain stimulation for chronic refractory cluster headache: A case series about long-term outcomes and connectivity analysis. Headache. doi:10.1111/head.14875
