Un estudi recentment publicat per investigadors del Grup de Salut Reproductiva de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau conclou que existeix una relació clarament directa i significativa entre la intensitat dels canvis en l’estat emocional a causa de factors estressants durant el confinament per la pandèmia de COVID-19 i la incidència dels canvis menstruals: regularitat, durada i quantitat de la menstruació. La recerca, publicada a la revista Medicina Clínica, s’ha dut a terme a partir de les respostes de més de 6.000 dones a una enquesta i és una de les més extenses fetes fins ara sobre l’impacte de la pandèmia en la salut reproductiva.
“Els canvis en l’estat emocional, però no la durada i intensitat de l’aïllament o l’exposició a la malaltia, van influir de manera significativa en els trastorns menstruals durant el confinament per COVID-19”, explica el Dr. Joaquim Calaf, director del Grup de Salut reproductiva de l’IR Sant Pau i Catedràtic Honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Les dones que van experimentar un major estrès emocional durant el confinament, ja fos per la restricció d’activitats, la por d’emmalaltir o la preocupació per infectar els seus familiars, van mostrar un increment en les alteracions del seu cicle menstrual”, segons el Dr. Josep Perelló, del Grup de Salut reproductiva de l’IR Sant Pau i adjunt del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.
Els resultats s’han obtingut a partir d’enquestes anònimes a dones que tenien la menstruació entre els 15 i els 55 anys residents a Espanya entre el 14 de març i el 2 de maig de 2020 amb 22 preguntes relacionades amb característiques sociodemogràfiques i activitats socials i laborals; estat psicològic i activitat sexual; i canvis menstruals i impacte en la qualitat de vida durant el confinament. En total, s’han analitzat les respostes de 4.989 enquestes.
Segons els investigadors, en situacions de crisi com la pandèmia, és fonamental considerar l’impacte del benestar emocional en la salut física de les dones, particularment en aspectes com la menstruació, que poden estar fortament influenciats per l’estrès. A més, afirmen que aquest estudi obre la porta a futures investigacions que podrien ajudar a comprendre millor la relació entre salut mental i la salut reproductiva, i també a dissenyar intervencions més efectives per donar suport a les dones en temps de crisi.
Altres resultats obtinguts en aquest estudi són que el 50,1% de les dones va reportar un empitjorament en la seva qualitat de vida durant el confinament i que un 19% va indicar que la seva qualitat de vida associada a la menstruació va empitjorar. A més, el 49,8% de les participants va informar d’una disminució en l’activitat sexual durant aquest període.
En un estudi anterior, el Grup de Salut Reproductiva de l’IR Sant Pau també va constatar que existeix una associació entre la fase del cicle menstrual en el moment de la vacunació i canvis en la durada del cicle menstrual. Segons el Dr. Calaf, “la vacunació durant la fase lútia, és a dir, entre l’ovulació i el primer dia de la regla, tindria un efecte protector sobre l’acció de la vacuna contra la COVID-19 i la inducció de trastorns del cicle menstrual, comparat amb la vacunació durant la fase fol·licular, és a dir, abans de l’ovulació”. Tant el Dr. Calaf com el Dr. Perelló assenyalen que els resultats “suggereixen tenir en compte la fase del cicle menstrual per al disseny de futures polítiques de vacunació contra la COVID-19 i recomanacions de vacunació durant la fase lútia”.
Concretament, els investigadors van observar que les dones que s’havien vacunat durant la fase fol·licular presentaven un increment mitjà de la durada del cicle d’un dia, mentre que aquelles vacunades durant la fase lútia no presentaven cap increment. A més, en el grup de dones vacunades en la fase fol·licular, un 11% va experimentar un increment de la durada del cicle menstrual de més de 8 dies, un valor clínicament significatiu.
Aquest estudi, publicat a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology i desenvolupat conjuntament per investigadors de Sant Pau, del IIIA-CSIC, de la Universitat de Ginebra (Suïssa) i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), es va realitzar a partir de les dades recollides per l’aplicació per a mòbils intel·ligents de seguiment de cicles Lunar App.3, que permet fer una revisió del cicle i la menstruació, registrant l’inici i el final i altres dades com la intensitat del dolor, quantitat de pèrdua de sang i l’estat de vacunació de la COVID-19. La base de dades analitzada va incloure 28.876 dones i 126.529 cicles.
Calaf, J. Perelló-Capó, I. Gich-Saladich et al. Effects of SARS-COVID-19 lockdown on menstrual patterns: A transversal large sample survey. Medicina Clínica 2024. Jun, Vol. 162, Issue 12, P. 581-587. https://doi.org/10.1016/j.medcli.2024.01.016
