Un estudi realitzat a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, suggereix que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de la metàstasi ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. La investigació, liderada pel Dr. Agustí Barnadas, cap del grup de recerca en Oncologia Clínica a l’IIB Sant Pau i cap del servei d’Oncologia Mèdica del mateix hospital, es va centrar en pacients amb càncer de mama en etapa primerenca amb receptors d’estrogen positius (ER-positius).
Els miARNs són petites molècules d’ARN que juguen un paper crucial en la regulació de l’expressió gènica i han estat relacionats amb diferents etapes del procés metastàtic. Un aspecte particularment intrigant dels miARNs és la seva estabilitat en la sang perifèrica, la qual cosa els converteix en candidats ideals per a ser biomarcadors emprant tècniques no invasives com es una mostra de sang.
L’estudi, que va tenir un enfocament de prova de concepte, va incloure 30 pacients amb càncer de mama en etapa primerenca, per als quals es disposava de mostres de plasma, ganglis limfàtics sentinella i teixit tumoral. Els investigadors van dur a terme seqüenciació d’ARN en aquestes mostres i van dur a terme anàlisis d’expressió diferencial, ontologia genètica i anàlisi d’enriquiment.
Els resultats de l’estudi van revelar que els miARNs circulants mostraven una expressió inversa en comparació amb el teixit tumoral o els ganglis limfàtics sentinella obtinguts dels mateixos pacients. En general, es va trobar una tendència a la baixa en la regulació dels miARNs circulants. Tanmateix, es van destacar dos miARNs, miR-643a-3p i miR-223, que van mostrar una expressió incrementada en pacients amb ganglis limfàtics sentinella positius, la qual cosa suggereix un vincle potencial amb la presència de metàstasi en els ganglis limfàtics.
A més, els investigadors van poder observar un enriquiment significatiu de processos biològics relacionats amb la regulació de la proliferació de cèl·lules epitelials i la regulació transcripcional, processos associats amb la promoció de metàstasis.
Aquests resultats indiquen el possible paper de diversos miARNs circulants com a marcadors d’extensió en els ganglis limfàtics de l’aixella en pacients amb càncer de mama en etapa primerenca.
Segons explica el Dr. Barnadas, aquest avanç en la recerca del càncer de mama no només ofereix noves perspectives per al diagnòstic precoç de la metàstasi, sinó que també planteja la possibilitat de dissenyar estratègies de seguiment mes estricte o el disseny d’estudis clínics per explorar el valor de noves teràpies.
Amb motiu del Dia Mundial de la Recerca sobre el Càncer, el 24 de setembre, el Dr. Barnadas destaca que a l’Institut de Recerca de Sant Pau actualment hi ha mes de 200 assaigs clínics en marxa en càncer, amb reclutament actiu, i uns 15 a la Unitat d’assajos fase I d’Onco-Hematologia.
Aquest expert considera que a hores d’ara un dels principals objectius de la recerca en càncer es trobar mecanismes per desplegar respostes immunitàries enfront del tumor. En aquesta línia, el Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, ha desenvolupat un nou medicament d’immunoteràpia, el CAR-T 19, que s’està administrant, en el marc d’un assaig clínic, a pacients amb alguns tipus de limfoma (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments. Es tracta del segon medicament de teràpia avançada acadèmic produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau.
A més, el 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari.
Els primers resultats d’aquest estudi es van presentar l’any passat als més prestigiosos congressos internacionals d’Hematologia, es troba actualment en fase II i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.
“Es tracta d’una àrea de recerca que està avançant molt en els darrers anys en el tractament de malalties oncohematològiques, però esperem que en els tumors sòlids també tingui un lloc important en el futur”, comenta el Dr. Barnadas.
Un altre de les línies recerca que estan cobrant molta força en oncologia és la caracterització genètica dels tumors. Recentment, el Dr. José Pablo Maroto, investigador del Grup d’Oncologia Clínica de l’IIB Sant Pau i oncòleg del mateix hospital, va trobar unes mutacions molt poc freqüents a la proteïna USP9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors, en un estudi fet en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
Això va sorgir arran del cas d’una pacient amb càncer de ronyó metastàtic a qui va decidir tractar amb el fàrmac temsirolimus, que va funcionar molt millor del que s’esperava. La pacient va superar el càncer. Nou anys després se li va detectar una metàstasi en os, però també aquesta vegada el temsirolimus va resultar efectiu.
“El treball en xarxa amb molts altres centres és fonamental per generar coneixement i pel desenvolupament de noves estratègies terapèutiques que permetin avançar decididament contra el càncer”, en paraules del Dr. Barnadas.
Aquest expert emfatitza que un dels grans reptes en la recerca contra el càncer actualment és reconèixer aquells mecanismes de resistència que esdevenen al llarg de un tractament per fer que un tumor en un moment determinat deixi de respondre a un tractament específic.
“Això és un repte de l’oncologia en general perquè els pacients amb malaltia disseminada tot i fer respostes inicials molt bones de tractaments dirigits al final del temps acaben presentant una resistència. Poder-la identificar de forma precoç i tenir eines per poder-la revertir això pot donar un resultat millor a mitjà o llarg termini”.
Un altre repte és conèixer millor els mecanismes implicats en la resposta immunitària de l’hoste contra la malaltia. “I aquí cal avançar més per aconseguir un millor resultat que la mateixa immunoteràpia combinada o no amb quimioteràpia i altres estratègies puguin assolir un millor efecte i més perllongat en el temps. Perquè molt sovint pots observar grans resultats en malaltia avançada, però resulta que el pacient, al cap d’uns anys, torna a tenir la malaltia i aquí ja no tens opció de tractament amb immunoteràpia o pots mirar de revertir-ho, però les estratègies són de menor eficàcia”, segons indica el Dr. Barnadas.
Un tercer repte de la recerca en càncer, segons aquest expert, és la identificació precoç “no només de la resistència sinó de la recaiguda de la malaltia mitjançant noves estratègies com ara la biòpsia líquida”.
Finalment, el Dr. Barnadas ha recordat que cal no abaixar la guarda per continuar fomentant, encara més, el diagnòstic precoç del càncer i per determinar molt més el perfil de pacient per decidir qui és candidat a un determinant estudis de cribratge.
Escuin D, López-Vilaró L, Bell O, Mora J, García-Valdecasas B, Moral A, Clos M, Boronat L, Arqueros C, Barnadas A. Circulating miRNA Expression Is Inversely Correlated with Tumor Tissue or Sentinel Lymph Nodes in Estrogen Receptor-Positive Early Breast Cancer Patients. Int J Mol Sci. 2023 Aug 27;24(17):13293. doi: 10.3390/ijms241713293. PMID: 37686099; PMCID: PMC10487825.
