La investigació en gestants, nens, nenes i nadons representa un repte important per a la ciència, ja que les exigències de seguretat i els criteris dels estudis són especialment estrictes, cosa que moltes vegades es tradueix en un obstacle per obtenir nous resultats realment basats en l’evidència científica que permetin fer avenços i oferir solucions que millorin la pràctica clínica en aquests grups poblacionals.
Tot i que aquestes xarxes de cooperació porten existint alguns anys, aquesta situació podrà fer un salt endavant rellevant gràcies a la renovació i innovació que aportarà aquesta nova xarxa en un acord marc que han signat 18 entitats espanyoles en el marc de la xarxa de Salut Matern Infantil i del Desenvolupament (SAMID)la Red de Salud Materno Infantil y del Desarrollo (SAMID) del programa de Redes de Investigación Cooperativa Orientadas a Resultados en Salud (RICORS), coordinada per la Dra. Elisa Llurba, investigadora principal del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del mateix hospital i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquest consorci maternoinfantil RICORS-SAMID, creat el 2008 i renovat el 2021 amb el suport de l’Institut de Salut Carles III, del Ministeri de Sanitat, està constituït per un total de 20 grups de recerca i 27 grups clínics associats de diferents instituts de recerca i centres sanitaris espanyols, fet que significa la participació de més de 300 investigadors, tant metges especialistes en neonatologia/pediatria i obstetrícia, pediatres d’atenció primària, biòlegs, antropòlegs, especialistes en salut mental perinatal, comares, infermeres, infermeres d’atenció primària i UCIP, nutricionistes, educadors, dissenyadors gràfics, professionals de l’educació física, entre d’altres, que uneixen esforços per impulsar un pla integral i col·laboratiu que abasta hospitals i centres d’atenció primària per millorar la salut de dones, mares i bebès.
Amb aquest nou acord marc, els centres que formen part de la xarxa RICORS-SAMID compartiran objectius i projectes de recerca, a més de dades clíniques, imatges i mostres, cosa que permetria generar el banc d’informació més gran d’Espanya. Això facilitarà la realització d’assajos clínics a gran escala, estudis basats en la innovació, com ara big data i intel·ligència artificial, i contribuirà al lideratge en aquest camp en l’àmbit europeu.
Segons explica la Dra. Llurba, “l’acord signat en el marc de la Xarxa RICOR-SAMID és un pas decisiu per impulsar la investigació mitjançant el treball col·laboratiu a l’àrea de la salut maternoinfantil, cosa que permetrà també atraure talent i accedir a finançament competitiu públic i privat”.
La coordinadora de la xarxa RICORS-SAMID detalla que amb aquest acord “Hem aconseguit un marc legal que no només persegueix facilitar la investigació entre els diferents grups, sinó que també pretén ser un instrument per donar a conèixer els avenços perquè els mateixos usuaris i la societat en general puguin adoptar un paper més actiu en el procés. Per això s’ha habilitat una bústia oberta on la ciutadania podrà explicar les seves necessitats i implicar-se en el procés de recerca mitjançant un procés de cocreació i incubadora d’idees”.
Un exemple dels projectes que s’estan desenvolupant en el marc de la xarxa RICORS-SAMID és un estudi on s’està avaluant el desenvolupament neurològic en nounats afectats per cardiopaties congènites. S’estan analitzant mostres tant de les mares com dels nounats, a més d’imatges de ressonància i ecografia prenatals, així com dades del seguiment durant els primers anys de vida. L’objectiu és buscar predictors neonatals i postnatals associats al desenvolupament neurològic i la qualitat de vida d’aquests nens i nenes.
“Les cardiopaties congènites són un tipus de malformació congènita relativament infreqüent, però el seu impacte en la salut és important i necessitem moltes dades que puguin ser traduïdes en respostes clíniques i millorar realment la salut d’aquests nens/es en el dia a dia”, indica la Dra. Llurba.
A més, estan en marxa altres projectes en què s’estan estudiant, per exemple, marcadors pronòstics i diagnòstics de preeclàmpsia i prematuritat; la restricció de creixement intrauterí i les seves conseqüències a llarg termini; els efectes de la contaminació ambiental i l’exposició prenatal a substàncies d’abús a la salut materna i infantil; les pèrdues reproductives precoces i el seu impacte a la salut mental; l’afectació renal en mares amb preeclàmpsia; com millorar el diagnòstic de la diabetis gestacional primerenca durant el primer trimestre d’embaràs i el seu efecte sobre el neurodesenvolupament infantil; la nutrició i els seus efectes a l’obesitat infantil; biomarcadors d’insuficiència circulatòria neonatal; el tractament de la sèpsia bacteriana en nounats; la reanimació de nadons/es prematurs/es; el tractament de les complicacions de l’encefalopatia hipoxicoisquèmica neonatal; les lesions cerebrals hipoxicoisquèmiques; la diabetis, i l’experiència de famílies i pacients així com les seves necessitats i expectatives. Alhora, a la xarxa també estan en desenvolupament projectes sobre l’educació sanitària, la promoció d’hàbits saludables a qualsevol edat, la prevenció de la mort sobtada i les seqüeles de la parada cardiorespiratòria mitjançant accions formatives adreçades a professionals i ciutadans, a més de la investigació en aspectes clínics i ètics de les cures pal·liatives pediàtriques.
Els hospitals i els instituts de recerca que formen part de l’acord marc són:
