La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa, hereditària, determinada per la mutació en un gen, que afecta severament la capacitat cognitiva de les persones que la pateixen. Tradicionalment s’ha considerat que la manera com es comporta el deteriorament cognitiu en la malaltia al llarg del temps és molt homogènia, però, segons un nou estudi liderat pel Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment que dirigeix el Dr. Jaume Kulisevsky a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, hi ha almenys dos patrons diferents de progressió del deteriorament cognitiu en les persones afectades per aquesta malaltia.
El treball, publicat a la revista European Journal of Neurology, analitza dades obtingudes durant un seguiment de 3 anys en més de 500 persones afectades per la malaltia i que participen a l’estudi internacional Enroll-HD, excloent aquells casos que presentessin formes juvenils, tardanes o que tinguessin una demència clarament instaurada.
“Mitjançant una aproximació estadística vam poder demostrar que la trajectòria del deteriorament cognitiu era molt diferent i que, en pràcticament la meitat dels casos, existia un patró de progressió molt agressiu sense que, en comparar les característiques clíniques, demogràfiques o genètiques, existissin diferències entre tots dos grups”, detalla el Dr. Martínez-Horta.
Els autors de l’estudi conclouen que la forma de progressió de la malaltia de Huntington varia significativament fins i tot entre pacients amb característiques similars i així es pot confirmar l’existència d’almenys dos fenotips cognitius que difereixen significativament en termes de la taxa de progressió. Aquestes troballes obren noves vies per estudiar els mecanismes addicionals que contribueixen a l’heterogeneïtat de la malaltia de Huntington més enllà de la mutació genètica coneguda que causa la malaltia.
“A diferència del que habitualment ens mostren les dades, el contacte directe amb les persones afectades il·lustra perfectament que, tot i ser una malaltia genèticament determinada, els casos són molt variables quant a l’aspecte i la forma de progressió”.
A més, els investigadors van desenvolupar un model matemàtic que permet predir, observant el comportament del deteriorament cognitiu durant el primer any, quins pacients seran del grup que progressa ràpidament, la qual cosa és molt útil per classificar aquests individus abans que sigui evident que s’estan deteriorant molt més.
Aquestes troballes seran d’utilitat per millorar el pronòstic i “anticipar-nos al que succeirà aquestes persones”. Això té una gran utilitat per millorar el disseny dels assaigs clínics amb possibles tractaments ja que “si no contemples que el comportament de la malaltia serà diferent, no pots avaluar adequadament l’efecte d’un fàrmac, perquè no és el mateix el que esperaries que passi algú que es mantindrà més o menys estable que algú que en realitat hauria d’empitjorar molt”.
Martínez-Horta, S, Perez-Perez, J, Oltra-Cucarella, J, et al. Divergent cognitive trajectories in early stage Huntington’s disease: A 3-year longitudinal study. Eur J Neurol. 2023; 00: 1- 9. doi:10.1111/ene.15806 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ene.15806
