L’avançament de la cirurgia mitjançant una estratègia per determinar la funció plaquetària en pacients que han patit una fractura de maluc i que estan amb tractament antiagregant és segur. Els resultats d’un assaig clínic que va comparar aquesta estratègia amb el tractament habitual (la cirurgia diferida) mostren que no hi va haver diferències entre els pacients tractats amb cirurgia precoç o tardana, segons es reflecteix en un article recent al Journal of Clinical Medicine.
“Després d’un seguiment de 12 mesos, hem comprovat que és segur escurçar el temps d’espera fins a la cirurgia sota anestèsia neuroaxial aplicant una estratègia de determinació de la funció plaquetària en pacients amb una fractura proximal de fèmur”, explica la investigadora que ha liderat aquest estudi, María José Martínez Zapata, del Centre Cochrane Iberoamericà, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de Barcelona, i el CIBERESP. “La qualitat de vida millora en els primers sis mesos després de la cirurgia sense diferències entre els grups comparats”, afegeix.
La qualitat de vida millora els primers sis mesos després de la cirurgia sense diferències entre els grups comparats
Dels 156 pacients que van participar en aquest assaig aleatoritzat, 143 es van sotmetre a cirurgia. A 75 dels pacients operats se’ls va mesurar la funció plaquetària per avançar la cirurgia (estratègia experimental) i als 68 restants se’ls va operar després d’esperar el temps de seguretat segons la durada de l’activitat del medicament antiagregant, entre 3 i 5 dies (estratègia habitual). Després de l’alta hospitalària, més de la meitat dels pacients (55,9%) van tenir complicacions mèdiques, que al 42,7% dels casos van ser greus, amb una mortalitat global del 32,2%. No es van observar diferències entre els grups comparats ni en complicacions ni en mortalitat.
Els resultats de l’estudi mostren que la qualitat de vida dels pacients va millorar significativament en tots dos grups després de la cirurgia, amb les millors puntuacions al cap de sis mesos, encara que no es van assolir les prèvies a la fractura. L’edat mitjana dels pacients va ser de 85,5 anys i el 68,0% eren dones. El temps mitjà des de l’ingrés fins a la intervenció quirúrgica va ser de 2,8 dies al grup que va seguir l’estratègia experimental i de 5,3 dies al grup que va seguir l’estratègia habitual.
En la realització d’aquest assaig multicèntric hi han col·laborat els serveis d’Anestèsia, Traumatologia i Hematologia de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau, i els hospitals Vall d’Hebron i Clínic, de Barcelona, i l’hospital Althaia de Manresa. La primera signant d’aquest article és la investigadora predoctoral Angela Merchán-Galvis, i aquest estudi forma part del projecte de tesi doctoral.
Merchán-Galvis A, Anaya R, Rodriguez M, Llorca J, Castejón M, Gil JM, Millan A, Estepa V, Cardona E, Garcia-Sanchez Y, Ruiz A, Martinez-Zapata MJ, AFFEcT Study Group. Quality of Life and Post-Surgical Complications in Patients on Chronic Antiplatelet Therapy with Proximal Femur Fracture: 12-Month Follow-Up after Implementing a Strategy to Shorten the Time to Surgery. Journal of Clinical Medicine. 2023; 12(3):1130. https://doi.org/10.3390/jcm12031130
