Aquesta efemèride es va establir per al dia 4 de febrer en la Cimera Mundial contra el Càncer per al Nou Mil·lenni (París, 2000) i, des de llavors, està promoguda per la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El principal objectiu és fomentar la recerca, la prevenció, millorar els serveis per al pacient, crear consciència i mobilitzar la societat per assolir avenços i garantir l’equitat en l’accés als darrers tractaments. Actualment, aquesta malaltia segueix sent la segona causa de mort al món, tot i que l’índex de supervivència segueix augmentant, sobretot quan es detecta i s’inicia el tractament precoçment.
En els darrers anys s’han produït grans avenços en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer. Es calcula que la supervivència s’ha duplicat en els últims 40 anys, tot i que no és uniforme en tots els tumors (depèn del tipus i de l’estadi a l’hora de fer el diagnòstic). I també ha augmentat la qualitat de vida dels pacients.
Segons el Dr. Agustí Barnadas, cap del Grup de Recerca en Oncologia Clínica del Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital, “el gran repte continua sent proporcionar la màxima qualitat assistencial en base a l’evidència científica disponible, utilitzant les millors tècniques al nostre abast i participant en la recerca bàsica i clínica per augmentar el coneixement biològic dels tumors i poder desenvolupar nous tractaments per definir noves estratègies terapèutiques i avançar en una medicina personalitzada i de precisió. Tot això, oferint un acompanyament integral i multidisciplinari als pacients”.
En aquest sentit, els tractaments de radioteràpia han evolucionat significativament coincidint amb la incorporació progressiva de nova tecnologia, integració de tècniques d’imatge molecular i major coneixement radiobiològic. La Dra. Gemma Sancho, directora del Servei de Radioteràpia Oncològica, explica que “administrem tractaments d’alta precisió, seguretat i eficàcia, de forma mes ràpida i reduint el número de sessions. Tractaments basats a l’evidència però, adaptats a cadascú dels pacients i les seves patologies, integrats a l’estratègia terapèutica multidisciplinària. Ens unim al desenvolupament de la medicina personalitzada investigant biomarcadors predictius de resposta i toxicitat”.
El Dr. Barnadas destaca els avenços en el coneixement biològic de les malalties oncològiques. “Sant Pau està preparat per poder donar resposta al diagnòstic molecular, que permet determinar totes les alteracions genètiques i moleculars associades a l’evolució del càncer, identificant els punts crítics de la maquinària cel·lular. Segons els diferents estudis clínics on hem participat, aquesta aproximació és molt útil per assolir un millor control del càncer millorant les estratègies terapèutiques disponibles i fins i tot condicionar el pronòstic d’acord amb les característiques biològiques del tumor”.
També fa referència a la incorporació de noves estratègies enfocades a l’estimulació de la resposta immunològica del propi pacient envers el tumor, sobretot amb la immunoteràpia i teràpies dirigides. “La immunoteràpia elimina el fre que les cèl·lules tumorals posen al sistema immunitari, restaurant-lo per poder identificar-les i eliminar-les més eficaçment. Mentre, les teràpies dirigides actuen sobre les alteracions moleculars específiques que intervenen en el creixement i la supervivència del tumor”.
Finalment, un punt sobre el que fa especial èmfasi el Dr. Barnadas és l’accés ràpid i equitatiu a la innovació oncològica, sobre tot de nous fàrmacs. “Hi ha medicaments que des que han estat aprovats a la Unió Europea poden tardar fins a dos anys en incorporar-se al Sistema Nacional de Salud i a la cartera de serveis corresponent de cada comunitat autònoma”. En aquest sentit, segons el darrer Informe W.A.I.T que compara les dades de 39 països europeus, els pacients espanyols tarden 517 dies en accedir a les innovacions oncològiques des de que la Comissió Europea ha autoritzat la seva comercialització, una ràtio molt superior a la mitjana europea i també al límit de 180 dies que marca la directiva continental 89/105/CEE.
Actualment, Sant Pau té en marxa o participa en més de 237 assajos clínics relacionats amb el càncer. L’Àrea de recerca de Malalties Onco-hematològiques està integrat per 8 grups de recerca líders en diferents àrees, que van des de les síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, la oncogènesis, el diagnòstic hematològic o l’oncologia clínica en un gran ventall de tumors.
Entre les línies de recerca destacades hi ha el projecte liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, que recentment ha presentat amb èxit els resultats del primer assaig clínic amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T30 d’Europa, de producció pròpia, per a limfoma d’Hodgkin i no-Hodgkin T en recidiva o refractari.
Com exemple de la recerca translacional, una de les grans apostes de l’IIB Sant Pau, aquesta mateixa setmana s’ha publicat un article realitzat per investigadors del Grup de Recerca en Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, que valida una nova eina o score, anomenada ONCOTHROMB, que per primera vegada combina dades clíniques i genòmics del pacient, que ha mostrat una excel·lent capacitat predictiva del risc de patir esdeveniments tromboembòlics venosos per part de pacients oncològics en tractament ambulatori amb quimioteràpia.
En el camp de la recerca translacional, el grup d’Oncogènesis i Fàrmacs Antitumorals de l’IIB Sant Pau, del que el Dr. Ramon Mangues n’és el cap, està estudiant, en models de càncer en ratolí el potencial de les nanopartícules multivalents dirigides a receptors de membrana com a eina per bloquejar el desenvolupament de diferents tipus de tumors i inhibir el procés de la metàstasi. Aquest grup ha demostrat com aquesta tecnologia innovadora prevé l’aparició de metàstasis en càncer d’endometri avançat sense causar toxicitat en cèl·lules normals.
Aquest abordatge consisteix a fer servir nanopartícules per portar fàrmacs de forma selectiva a cèl·lules tumorals que expressen nivells elevats del receptor CXCR4, que està implicat en el procés de migració des del tumor primari cap a all llocs on es desenvolupen les metàstasis per inhibir el procés des del moment de la formació.
Aquesta tècnica s’ha mostrat eficaç en diversos tipus de càncer, com ara el de còlon, endometri, cap i coll, leucèmia o limfoma, entre d’altres. Ara els investigadors estan treballant a posar a punt els protocols per portar aquesta opció terapèutica a la clínica en els propers dos anys.
