Un equip d’investigadors de la UOC i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau revela que hi ha una connexió entre fatiga, depressió, ansietat i altres dèficits cognitius en pacients amb síndrome postcovid.
Els símptomes més comuns de la condició postcovid, coneguda com a covid persistent, inclouen fatiga, dificultat per respirar o disfunció cognitiva, segons explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Perquè sigui considerada com a tal, aquests símptomes han d’estar presents almenys durant dos mesos i durant els tres mesos posteriors a l’inici de la malaltia.
Un estudi recent liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau amb participació de la UOC, publicat a Brain and Behavior, va mostrar que la malaltia generava un impacte generalitzat en les habilitats d’atenció, les funcions executives, l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. I, d’altra banda, la literatura científica estima que entre el 9 % i el 49 % dels pacients presenten fatiga quatre setmanes després de l’inici dels símptomes, i fins i tot alguns estudis mostren que pot persistir durant un any en almenys un terç dels pacients.
No obstant això, el fet de si existia o no una connexió entre la fatiga i l’ansietat o la depressió en els pacients amb covid persistent encara no s’havia portat als laboratoris. Ara, un treball liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en col·laboració amb Sant Pau, publicat en obert al Journal of Neurology, revela que la fatiga en els pacients amb postcovid està relacionada amb patir ansietat, depressió i apatia.
“La fatiga persistent és una cosa molt invalidant i limita molt la qualitat de vida de les persones. Si una persona pateix fatiga per covid, és important anar més enllà i veure quins altres símptomes o trastorns estan associats amb aquesta condició“, afirma el Dr. Marco Calabria, investigador principal de l’article, membre del grup Cognitive NeuroLab de la UOC i professor dels Estudis de Ciències de la Salut. Per a l’autor, ara que coneixem el nexe entre la fatiga i la depressió, “els clínics hauran d’explorar aquests aspectes per orientar les pautes terapèutiques“. Però una cosa que no ha dilucidat aquesta recerca és la direcció de l’efecte: “no és clar si la fatiga és la que genera depressió o a l’inrevés“, explica.
Els científics van estudiar el cas de 136 pacients amb COVID-19 que van acudir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i que patien dèficits cognitius després de vuit mesos de contreure el virus.
“Vam trobar que la fatiga està associada amb l’atenció sostinguda, que utilitzem per exercir una tasca durant un temps llarg i ens manté concentrats, així com amb les funcions executives, que ens permeten mantenir la informació temporalment emmagatzemada per poder fer tasques com ara calcular o reelaborar una frase que hem sentit“, explica Calabria.
“Els nostres resultats evidencien que hi ha un dèficit cognitiu en alguns pacients després de la COVID-19 i que la fatiga hi pot tenir un paper important”, afirma la Dra. Carmen García-Sánchez, autora dels dos articles i membre del servei de Neurologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “És important avaluar exhaustivament les seqüeles en pacients post-COVID i continuar estudiant la seva evolució per tal de reduir el deteriorament cognitiu i fomentar la seva recuperació”, afegeix.
Els estudis han estat possibles gràcies a la col·laboració entre serveis i grups de recerca en temps de pandèmia, amb el paper clau del servei de malalties infeccioses i en concret el Dr. Pere Domingo, coordinador d’hospitalització COVID-19 i director de programa a la Unitat de Malalties Infeccioses de Sant Pau, en facilitar el reclutament dels pacients i participant en el disseny de l’estudi.
La fatiga es caracteritza per un cansament excessiu i feblesa física o cognitiva i muscular. S’ha associat amb condicions mèdiques com infeccions postvirals o malalties neurològiques. Però, tot i que es podria dibuixar així d’una manera àmplia, no hi ha cap definició universalment acceptada d’aquesta condició clínica, i el coneixement que es té sobre el seu mecanisme patogènic subjacent és limitat, per la qual cosa representa un repte clínic per als experts.
Un altre repte per a l’equip de científics va ser separar la fatiga postcovid de les conseqüències de la situació especial viscuda durant la pandèmia. “La fatiga és un símptoma relacionat amb infeccions virals i això ens indicava que seria un dels possibles símptomes de la infecció per SARS-CoV-2“, explica Calabria, per a qui és possible que, en les primeres onades, l’aïllament contribuís augmentar alguns símptomes.
“Però hi ha algunes observacions que ens indiquen que aquest no sempre és el cas: a molts la fatiga els impedeix tornar a la vida que tenien abans; altres continuen patint fatiga tot i haver pogut tornar a les condicions prepandèmia i, en el cas de l’apatia associada amb la COVID-19, vam poder comprovar que la seva prevalença passava del 17 % abans de la infecció al 62 % després de la infecció.“
Els resultats de l’estudi, segons els seus autors, emfatitzen la importància d’un enfocament holístic per avaluar i considerar el tractament potencial per a pacients amb COVID-19 que experimenten fatiga. Però queden encara moltes preguntes per contestar: “com es reflecteixen aquests canvis en el cervell, quant duren, qui és més susceptible de patir aquests símptomes durant molt de temps o quines són les característiques individuals que ens prediuen una recuperació. Totes aquestes preguntes les respondrem a mesura que passi el temps, perquè es tracta d’una cosa nova i desconeguda“, conclou l’investigador.
Articles de referència
Calabria, M., García-Sánchez, C., Grunden, N., et al. Post-COVID-19 fatigue: the contribution of cognitive and neuropsychiatric symptoms. Journal of Neurology (2022). https://doi.org/10.1007/s00415-022-11141-8
García-Sánchez,C.,Calabria,M.,Grunden,N.,Pons,C.,Arroyo,J.A.,Gómez-Anson,B., Lleó,A., Alcolea,D., Belvís,R., Morollón,N., Mur,I., Pomar,V.,& Domingo,P.(2022). Neuropsychological deficits in patients with cognitive complaints after COVID-19. Brain and Behavior, 12,e2508. https://doi.org/10.1002/brb3.2508
