Els nivells en sang de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu poden ser biomarcadors útils en la predicció de el risc de trencament de l’aneurisma aòrtic abdominal. Així ho confirma un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), en col·laboració amb científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) , i del CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) a la Universitat Rei Joan Carles, que ha estat publicat a la revista Antioxidants.
L’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) és una afecció potencialment mortal que consisteix en una dilatació localitzada i permanent de l’aorta abdominal, la prevalença pot arribar al 4-7% dels homes de més de 65 anys. Amb el temps, el diàmetre aòrtic tendeix a expandir-se i s’incrementa el risc de trencament, la complicació més greu d’aquesta malaltia, que produeix una hemorràgia interna extensa. Aquest esdeveniment és responsable d’entre l’1% i el 2% del total de morts i constitueix un dels principals desencadenants de mort en homes majors de 70 anys.
La implementació de programes de detecció per ultrasons ha millorat el diagnòstic d’hora d’aquesta patologia, però trobar nous indicadors per al pronòstic de la seva evolució és clau en el maneig de la malaltia. En aquest sentit, tot i que la incidència de trencament augmenta amb el diàmetre aòrtic, aquest paràmetre no és en tots els casos un bon predictor de risc, ja que també els aneurismes petits poden tenir un mal desenllaç. Per això, la identificació de biomarcadors en sang per avaluar la progressió de l’AAA jugarà un paper clau en la millora de la identificació dels pacients amb més risc.
Aquest ha estat l’objectiu d’aquesta nova investigació, que es va centrar en analitzar el valor pronòstic dels nivells circulants (en sang) de diverses molècules relacionades amb l’estrès oxidatiu i la inflamació. “Per tal d’identificar nous biomarcadors circulants, vam seleccionar una bateria de marcadors immuno-inflamatoris i d’estrès oxidatiu que sabem que estan implicats en els mecanismes patològics de progressió de l’aneurisma d’aorta abdominal”, assenyala María Galán, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que ha liderat l’estudi.
Per a això es va realitzar una anàlisi de la correlació d’aquests marcadors amb dos paràmetres de risc: el diàmetre de l’aneurisma i el valor de tensió màxima de paret arterial. Els investigadors van comptar amb la participació del servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per estudiar mostres de aortes amb aneurisma i mostres de sang de 94 pacients amb AAA, comparant-les amb mostres de aortes abdominals i sang de persones sanes.
Els resultats van mostrar que els nivells en sang d’anió superòxid, IgM, IgG, CD38, GDF15, S100A4, així com la seva expressió en l’aorta abdominal de pacients amb AAA, estaven alterats en comparació amb controls sans.
“Els nivells d’IgG, CD38 and GDF15 es van correlacionar positivament amb el diàmetre de l’aorta abdominal i amb els valors de tensió màxima de paret, evidenciant que tenen potencial per ajudar a pronosticar el risc de trencament i creixement de l’aneurisma en pacients amb AAA” , apunta David Sánchez-Infants, primer autor del treball.
“Aquestes troballes suggereixen la utilitat d’aquests biomarcadors, que poden mesurar-se en una mostra de sang, per ajudar a la gestió de pacients pacients amb aneurisma, al costat d’altres eines ja utilitzades en el pronòstic com el diàmetre aòrtic i la tensió màxima de paret”, conclouen els investigadors.
Article de referència:
Sánchez-Infantes D, Nus M, Navas-Madroñal M, Fité J, Pérez B, Barros-Membrilla AJ, Soto B, Martínez-González J, Camacho M, Rodriguez C, Mallat Z, Galán M. Oxidative Stress and Inflammatory Markers in Abdominal Aortic Aneurysm. Antioxidants. (2021) https://doi.org/10.3390/antiox10040602
