Un assaig clínic realitzat a Espanya ha demostrat que la prescripció diferida d’antibiòtics és segura i efectiva per tractar les infeccions respiratòries no complicades en nens. Aquesta estratègia, comparada amb la prescripció immediata d’antibiòtics, disminueix notablement l’ús d’aquests fàrmacs i és igual de satisfactòria per als pares, segons els resultats d’un estudi, coordinat per investigadors de Sant Pau, publicats a la revista Pediatrics.
La majoria de les molt habituals infeccions respiratòries en nens se solen curar soles i el tractament amb antibiòtics a penes canvia el curs de la malaltia. Això és pel fet que gairebé totes aquestes infeccions són causades per virus, enfront dels quals aquests fàrmacs no són eficaços. Tanmateix, molt sovint es continuen tractant amb antibiòtics i això contribueix al desenvolupament de resistències a aquests fàrmacs, que és un greu problema de salut pública. Per posar-hi remei, quan el metge té dubtes sobre si receptar o no antibiòtics, s’ha proposat l’anomenada prescripció diferida, que consisteix a receptar-los per ser usats només en cas que la malaltia empitjori al cap d’uns dies de la visita mèdica.
“La prescripció diferida d’antibiòtics és una estratègia vàlida per a un ús més racional dels antibiòtics. No sols evita els seus efectes adversos, sinó que ajuda a reduir el greu problema de les resistències microbianes”, explica Pablo Alonso, investigador del l’Institut de Recerca de Sant Pau de Barcelona (IIB Sant Pau) i del CCIb , i autor de correspondència del treball. “A més”, destaca, “ajuda a combatre la creença errònia que els antibiòtics són necessaris en aquesta mena d’infeccions i a educar als pares sobre el problema de les resistències”.
Encara que ja se sabia que la prescripció diferida d’antibiòtics per a infeccions respiratòries funciona en adults i hi havia també algunes poques dades en població pediàtrica, fins ara faltaven evidències en països d’alts ingressos i altes taxes d’ús d’antibiòtics, com els del sud d’Europa. Aquest assaig s’ha realitzat en 39 centres de salut espanyols, amb nens de 2-14 anys que van acudir amb els seus pares al pediatre per infeccions respiratòries (faringitis, rinosinusitis, otitis mitjana aguda o bronquitis aguda).
La condició per a participar en l’assaig era que el pediatre tingués dubtes de si era necessari o no el tractament amb antibiòtics. En aquest cas, es va assignar a l’atzar una d’aquestes tres intervencions: es va receptar un antibiòtic, no es va receptar un antibiòtic o es va fer una prescripció diferida. D’aquesta manera, s’ha pogut comprovar que no hi ha diferències quant a la durada i gravetat dels símptomes entre les tres estratègies.
“La raó per la qual no s’han observat diferències entre les tres intervencions és probablement que els antibiòtics influeixen molt poc en l’evolució d’aquestes infeccions perquè la majoria són víriques i autolimitades”, afegeix Gemma Mas-Dalmau, infermera de l’Hospital Sant Pau de Barcelona i primera signant de l’article. Els resultats de l’assaig també mostren que les complicacions i les visites addicionals al pediatre o a urgències d’un hospital van ser escasses i similars en les tres intervencions.
Article en Pediatrics:
Delayed Antibiotic Prescription for Children With Respiratory Infections: A Randomized Trial
