La prestigiosa Journal of Biological Chemistry ha publicat recentment el treball de revisió i hipòtesi sobre el SARS-CoV-2 de l’investigador Pablo Fuentes Prior, coordinador del Grup de recerca de Bases Moleculars de les Malalties, de l’Institut de Recerca de Sant Pau -IIB Sant Pau.
La pandèmia de COVID-19 ja ha causat més d’un milió de morts a tot el món, i aquest nombre de morts serà molt més gran abans que hi hagi tractaments efectius i vacunes disponibles. L’agent causant de la malaltia, el coronavirus SARS-CoV-2, mostra importants similituds amb el SARS-CoV-1 prèviament sorgit, però també diferències sorprenents. En primer lloc, el SARS-CoV-2 posseeix una taxa de transmissió i infectivitat significativament més alta que el SARS-CoV-1 i ha infectat en pocs mesos més de 60 milions de persones. A més, la COVID-19 té un caràcter sistèmic, ja que a més dels pulmons també afecta el cor, el fetge i els ronyons entre altres òrgans dels pacients, i provoca freqüents complicacions trombòtiques i neurològiques. De fet, el terme “sèpsia viral” ha estat recentment encunyat per descriure‘n les observacions.
El treball “Priming of SARS-CoV-2 S protein by several membrane-bound serine proteinases could explain enhanced viral infectivity and systemic COVID-19 infection” de l’investigador Pablo Fuentes Prior és una revisió de la informació actual sobre l’estructura-funció de la proteïna espiga del virus i el procés de fusió de membrana per proporcionar explicacions plausibles per a aquestes observacions. La hipòtesi formulada és que diverses proteases serines associades a la membrana (MASPs), en col·laboració o substitució de TMPRSS2, contribueixen a activar la proteïna espiga del SARS-CoV-2. Les concentracions relatives del receptor d’afecció, ACE2, les MASPs, els seus inhibidors endògens (els inhibidors transmembrana de tipus Kunitz, HAI-1/SPINT1 i HAI-2/SPINT2, així com les principals serpines circulants) determinarien la taxa d’infecció de les cèl·lules hoste. L’expressió exclusiva o predominant de les principals MASPs en òrgans humans específics suggereix un paper directe d’aquestes proteïnes en, per exemple, la infecció cardíaca i la lesió miocàrdica, la disfunció hepàtica, el dany renal, així com les complicacions neurològiques. Una consideració exhaustiva d’aquests factors podria tenir un impacte positiu en el control de l’actual pandèmia de COVID-19.
