La Unitat d’esquizofrènia resistent del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, liderada per la Dra. Iluminada Corripio, el Grup de recerca en Psiquiatria Clínica de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Maria J. Portella, i el Grup de recerca sobre Trastorns Mentals Greus de FIDMAG Germanes Hospitalàries, liderat per la Dra. Edith Pomarol-Clotet, tots adscrits al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), han publicat el primer assaig en el món sobre l’aplicació de la tècnica quirúrgica d’estimulació cerebral profunda (DBS, per les sigles en anglès) en pacients amb esquizofrènia resistent al tractament, que suggereix que aquest procediment pot ser beneficiós en alguns pacients que no responen adequadament a qualsevol altre tractament.
L’assaig clínic titulat “Deep brain Stimulation in treatment resistant schizophrenia: A pilot randomized cross-over clinical trial”, publicat a eBioMedicine, una de les revistes generalistes més prestigioses del món, ha estat possible gràcies a la realització de dos projectes de recerca coordinats finançats per l’Institut de Salut Carlos III.
L’esquizofrènia és una malaltia bastant prevalent que afecta al voltant de l’1% de la població mundial (450.000 afectats a l’Estat), en què fins a un 30% dels pacients no responen adequadament al tractament amb fàrmacs antipsicòtics convencionals.
Els resultats més destacats d’aquest estudi pilot són la millora clínica en 4 dels 8 pacients intervinguts, observant-se una desaparició pràcticament completa dels deliris i les al·lucinacions, en 2 dels pacients en els quals els implants d’electrodes es van col·locar en una de les dues ubicacions possibles en aquest assaig, concretament, al nucli accumbens, que forma part dels anomenats ganglis basals. Aquest percentatge de resposta del 50% és similar al trobat en altres estudis de DBS en malalties mentals, com la depressió o el TOC.
L’estimulació cerebral profunda es va utilitzar inicialment a Sant Pau per tractar pacients amb malalties neurològiques com la malaltia de Parkinson i en els últims anys aquesta tècnica ha estat provada també amb èxit en el mateix Hospital en trastorns psiquiàtrics com el trastorn bipolar i la depressió major resistent al tractament.
Els pacients de l’assaig clínic
Van participar 8 pacients, 4 homes i 4 dones d’edats compreses entre 34 i 54 anys. Es va considerar que responien al tractament de forma mantinguda 4 dels 6 pacients que van continuar a l’estudi i es va observar una desaparició pràcticament completa dels deliris i les al·lucinacions en 2 pacients. Els símptomes que van respondre millor a la DBS van ser les al·lucinacions auditives, i en el cas d’una pacient que estava ingressada en un centre, li va permetre tornar a viure amb la família. Cinc dels pacients van presentar un grau de millora clínica suficient per avançar en el seu procés terapèutic amb vinculació en teràpies personalitzades o recursos comunitaris (centres de dia i/o hospitals de dia), als quals no tenien accés prèviament per la intensitat dels seus símptomes.
Una lliçó important apresa en aquest projecte d’investigació és la necessitat d’implementar un Programa de Recuperació personalitzat per a cada pacient que utilitzi eines de psicoteràpia per reintegrar-lo en el seu entorn proper, tractar els símptomes romanents i l’atenció als cuidadors.
Recentment, el grup d’investigadors de Sant Pau, amb la Dra. Il·luminada Corripio com a investigadora principal, ha obtingut un segon projecte finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), que integrarà aquest Programa Psicològic d’Atenció a la Recuperació i que suposarà continuar avançant en aquesta iniciativa pionera al món.
Recerca a Sant Pau
El grup de Recerca en Psiquiatria Clínica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Maria J. Portella, forma part del Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) , i està reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR). Va ser el pioner en l’ús de la DBS en depressió major a Espanya. Amb l’experiència adquirida d’aquest Grup d’investigació, s’ha pogut dur a terme el present estudi, liderat per la Dra. Il·luminada Corripio.
La resistència al tractament dels principals trastorns mentals centra la majoria dels estudis duts a terme pel grup, que compta amb diferents ajudes de convocatòries competitives per realitzar-los, principalment per part de la Generalitat de Catalunya, l’ISCIII i Horizon2020. Els tres eixos en què s’articula aquesta Unitat funcional d’Esquizofrènia Resistent al tractament (ERT) són: 1) el programa d’atenció clínica integral a l’ERT (gràcies al mecenatge de la Beca Onda Corporation), 2) projectes en telepsiquiatria en pacients amb complexitat clínica i 3) neuroestimulació. Aquesta unitat està integrada per una psiquiatra (Dra. Alexandra Roldán) i tres psicòlogues (Eva M. Grasa, Anna Alonso i Esther Pousa), amb la Dra. I. Corripio com a coordinadora.
Investigació en FIDMAG
FIDMAG Germanes Hospitalàries Research Foundation compta amb una extensa experiència en el camp de la psicosi, principalment en l’àrea de la neuroimatge. El grup de recerca està liderat per la Dra. Edith Pomarol-Clotet, i forma part del Consorci d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM). També estan reconeguts com a grup de recerca consolidat (SGR) per la Generalitat de Catalunya. El seu principal interès se centra en conèixer les alteracions neuroanatòmiques subjacents en els trastorns mentals més greus, com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, i en buscar els tractaments més eficaços. Per a això, vénen aconseguint de manera continuada ajudes en convocatòries competitives per realitzar projectes d’investigació, principalment per part de l’ISCIII i de la Generalitat de Catalunya, així com diferents ajudes internacionals.
Sobre el CIBERSAM
El Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) és un consorci dependent de l’Instituto de Salud Carlos III (Ministeri de Ciència i Innovació) i cofinançat amb fons FEDER. El CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) està format per 25 grups d’investigació clínica, preclínica i traslacional. Està orientat fonamentalment a l’estudi de trastorns mentals com depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar, així com els trastorns d’ansietat i trastorns mentals de l’infant i de l’adolescent o la innovació terapèutica.
Artícle de referència
Deep brain Stimulation in treatment resistant schizophrenia: A piloto randomized cross-over clinical trial, ref. NCT02377505, publicat en eBioMedicine
