Data d’elaboració: 7 de maig de 2020
S’han difós els resultats d’un estudi que descriu les característiques clíniques de la primera i més àmplia cohort europea de pacients infectats de la COVID-19 [1]. Es tracta d’una cohort prospectiva de 16.749 pacients britànics coordinada per un consorci de recerca (ISARIC4C) amb una subvenció del UK Research and Innovation. Aquest consorci es va crear per planificar estudis en situacions de brots epidemiològics a gran escala després de la impossibilitat de donar una resposta puntual durant la pandèmia de grip en 2009. Aquesta cohort prospectiva representa al 15% de casos de COVID-19 diagnosticats al Regne Unit, i el 28% dels hospitalitzats.
L’estudi va comptar amb la participació d’un equip molt ampli de persones, prop de 2500, que van reclutar i van recollir les dades en 166 hospitals a Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Les dades s’extreien de les històries clíniques dels pacients amb una confirmació de COVID-19 durant tot l’episodi d’hospitalització i es registraven en una base de dades central. Les dades s’analitzaven cada 30 minuts amb el llenguatge de programació R i s’informaven en un lloc web per a consulta d’agències públiques i grups d’assessors governamentals. L’anàlisi de les dades va consistir en una regressió d’acord amb un model dels riscos proporcionals de Cox en el qual es va explorar l’associació de l’edat amb la mortalitat hospitalària ajustat a l’edat i comorbiditats dels pacients.
Un dels resultats més destacables de l’estudi és que un terç dels pacients hospitalitzats va morir, sent els homes més ancians i aquells amb obesitat els que van mostrar una pitjor supervivència.
La mediana d’edat dels pacients va ser de 72 anys (rang IQ 57 a 82 anys, solament el 2% van ser menors de 18 anys), amb una proporció notable d’homes (60%), havien sofert simptomatologia amb una mediana de quatre dies abans de l’ingrés (rang IQ 1 a 8 dies), i van tenir una estada mediana de set dies (rang IQ 4 a 12). Encara que el 47% no tenia cap comorbiditat documentada, gairebé un terç dels pacients sofria de patologia cardíaca crònica, seguit d’altres com la diabetis i malaltia pulmonar crònica (20%), o asma (14%).
Una proporció petita de pacients no va reportar símptomes (4%) i entre els quals ho van fer, els més freqüents van ser la tos (70%), la febre (69%) i la dificultat per a respirar (65%) que es van manifestar amb un alt grau de solapament entre ells. De fet l’equip de recerca va identificar tres grups de simptomatologia: respiratori, múscul-esquelètic (fatiga, dolor en les articulacions) i associat a virus entèrics (dolor abdominal, vòmits i diarrees). Un terç dels pacients va manifestar aquest últim grup en el moment de l’ingrés, gairebé sempre associat als símptomes respiratoris. No obstant això, en un 4% dels pacients van ser els únics símptomes recollits, presentant un quadre que podria, per tant, passar desapercebut, i comportar un risc de contagi.
El 17% dels pacients van ingressar en una unitat de vigilància intensiva o d’alta dependència, entre els quals només un terç havia rebut l’alta al final de l’estudi i el 45% va morir. Entre els pacients que van rebre ventilació mecànica (amb una mediana d’edat més jove que el del total de la cohort (61 anys (rang IQ 52 a 69 anys)), només van ser donats d’alta el 20%, mentre que van morir el 53%.
Tot i que a la publicació s’insisteix que el resultat no s’ha de prendre com una norma de predicció clínica, l’edat dels pacients va mostrar una alta correlació amb la supervivència. El risc de morir va créixer a les diferents franges d’edat, de manera molt significativa a partir dels 70 anys. Els pacients amb malaltia cardíaca, pulmonar o renal crònica, càncer, obesitat o demència van tenir un risc més alt de morir.
Aquest estudi mostra la importància de les estratègies de investigació coordinades que permeten reaccionar puntualment en una situació com l’actual, oferint una visió representativa sobre com es comporta la malaltia de la COVID-19, identifiquen persones exposades a un risc més alt i permeten realitzar una planificació millor dels recursos. D’altra banda, el disseny de l’estudi no permet conèixer aspectes com el del impacte dels tractaments rebuts pels pacients o explorar tendències temporals o la repercussió d’altres variables de confusió.
Referències
[1] Docherty AB, ISARIC4C Investigators. Features of 16,749 hospitalised UK patients with COVID-19 using the ISARIC WHO Clinical Characterisation Protocol. medRxiv preprint DOI: 10.1101/2020.04.23.20076042, 28 abril 2020.
Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.
