EPIDEMIOLOGIA, SALUT PúBLICA I ATENCIó PRIMàRIA

EPIDEMIOLOGIA CLíNICA I SERVEIS SANITARIS

6 abril, 2020

ESTUDIS COVID-19 – RESULTATS INCONSISTENTS SOBRE L’ÚS DE MASCARETES

Dos estudis mostren resultats inconsistents sobre l’ús de mascaretes per prevenir la transmissió del coronavirus en pacients amb símptomes

Data d’elaboració: 6 d’abril de 2020


MISSATGES CLAU

  • Recentment s’ha mostrat que l’exhalació, la tos i l’esternut poden tenir un comportament turbulent multi fase, comportant una emissió de partícules de múltiples grandàries. També s’ha mostrat la persistència de les partícules de SARS-CoV-2 tant en les pertinències personals de persones amb COVID-19, com en els ambients en que han estat. Això justifica la necessitat d’avaluar l’ús de mascaretes per saber si poden reduir la transmissió del SARS-CoV-2.
  • Un assaig clínic que, entre d’altres, va incloure 11 pacients amb coronavirus estacionals diferents al SARS-CoV-2, no va detectar cap partícula viral a les mostres de gotes o aerosols a les mostres d’aire exhalat quan aquestes persones portaren mascaretes quirúrgiques.
  • Un estudi experimental a quatre participants, als quals se’ls va demanar tossir activament sobre plaques de Petri, va mostrar que l’ús de mascaretes quirúrgiques o de cotó no va evitar la dispersió de partícules del SARS-Cov-19.

CONTEXT

La ruta per la qual es transmeten les malalties respiratòries es pot classificar d’acord amb la grandària de les partícules expel·lides pels pacients en gotes grans i petites (aerosols). Aquesta classificació estableix uns talls arbitraris per al diàmetre de les gotes (5 a 10 μm), a partir del qual es classifica la transmissió de persona a persona segons sigui per gotes o per aerosol. No obstant això, la ràpida propagació internacional de COVID-19 suggereix que aquest model pot no reflectir amb precisió el que realment ocorre amb les emissions respiratòries [1].

Estudis recents han mostrat que les exhalacions, l’esternut o la tos no sols contenen gotes amb un comportament balístic de curt abast, si no que també poden estar compostes d’un núvol de gas turbulent multicapa. Això és important perquè els grups de gotes formarien un contínuum de diferents grandàries, i com a conseqüència algunes gotes podrien contaminar les superfícies, mentre que unes altres poden evaporar-se produint residus de petita grandària que podrien romandre en l’aire durant hores [1].

Alguns estudis en pacients amb COVID-19 donen suport a aquesta observació. Per exemple, durant l’aïllament de 13 individus positius per COVID-19, es van recollir mostres d’aire i en superfícies d’onze sales d’aïllament [2]. Es van recollir mostres positives a SARS-CoV-2 de la majoria dels articles personals dels pacients (en el 76,5%), i les mostres d’aire a les habitacions van resultar positives en un 63,2%, igual que les mostres preses en passadissos (en un 66,7%) [2].

Aquestes dades atorguen una importància especial al paper que pot tenir l’ús de mascaretes, ja sigui per part de la població general o en aquells casos de pacients amb una infecció confirmada, com una mesura per a reduir la potencial transmissió de la COVID-19. Aquí es resumeixen dos estudis publicats recentment que han avaluat l’ús de les mascaretes (quirúrgiques i de tela de cotó) en diferents situacions per a reduir la dispersió de partícules virals del SARS-CoV-2 [3, 4].

EVIDÈNCIA CLÍNICA

En un assaig clínic es va aleatoritzar un grup de 246 pacients, en el qual es va confirmar una malaltia viral en la meitat d’ells. Els participants es van aleatoritzar perquè portessin una mascareta quirúrgica o no la portessin durant una avaluació d’aire exhalat. Entre aquests pacients, 11 van ser positius per a coronavirus estacionals del tipus OC43, HKU1 i NL63 (aquest últim utilitza els mateixos receptors ACE2 que el nou SARS-CoV-2). Aquests pacients són els que van tossir més durant les proves d’exhalació, amb una mitjana de 17 ocasions (DS 30 ocasions). Aquests pacients van tenir una major càrrega viral en les mostres nasals que en les de la gola (8,1 i 3,9 còpies de registre per mostra, respectivament) [3].

Entre aquests pacients amb infecció per coronavirus, es va identificar ARN viral en el 30% de les gotes respiratòries i en el 40% dels aerosols recol·lectats sense utilitzar mascareta quirúrgica. No obstant això, no es van detectar partícules virals ni en les gotes respiratòries (P = 0,09) ni en els aerosols (P = 0,04) recol·lectats dels pacients que portaven les mascaretes quirúrgiques. És important destacar que quatre d’aquests participants no van tossir espontàniament en cap moment durant l’examen exhalatori i, en aquests pacients, no es va recuperar ARN viral en cap mena de mostra. Els investigadors van concloure que les mascaretes en pacients simptomàtics poden prevenir la transmissió de coronavirus. Cal destacar que aquest estudi va reclutar als participants en el període temporal comprès entre 2013 i 2016 i per tant els resultats sobre el limitat nombre de pacients amb coronavirus podrien no ser aplicables als de pacients infectats per SARS-CoV-2.

En un altre estudi es va avaluar l’eficàcia de les mascaretes quirúrgiques i de cotó en quatre participants afectats de COVID-19 als quals se’ls va demanar tossir en repetides ocasions sobre una placa de Petri situada a 20 cm de les seves cares en el següent ordre: sense mascareta, portant una mascareta quirúrgica, portant una mascareta de cotó, i novament sense mascareta. També es va realitzar un frotis de les superfícies externes i internes de tots dos tipus de mascaretes [4].

La mediana de la càrrega viral de les mostres preses a la nasofaringe i la saliva dels quatre participants va ser de 5,66 còpies de registre/ml i de 4,00 còpies de registre/ml, respectivament. Després d’haver tossit sense mascareta, amb una mascareta quirúrgica o amb una mascareta de cotó la mediana de la càrrega viral va ser de 2,56, 2,42 i 1,85 còpies de registre/ml, respectivament. Tots els hisops de les superfícies externes de les mascaretes van ser positius per a SARS-CoV-2, mentre que la majoria dels hisops de les superfícies internes de les màscares van ser negatius. D’acord amb aquests resultats, els investigadors van concloure que les màscares quirúrgiques o de tela de cotó no prevenen la propagació del virus SARS-CoV-2.

Aquests estudis mostren resultats inconsistents, que podrien explicar-se per la seva metodologia (exhalació espontània enfront de tos activa) o pel limitat nombre de participants en cadascun d’ells. Tot i així, encara que els resultats suggereixen que les mascaretes quirúrgiques en condicions d’exhalació normal (amb o sense tos espontània) podrien limitar la transmissió del SARS-CoV-2, es requereixen estudis addicionals en diferents escenaris per  avaluar el potencial benefici del seu ús.

Referències

[1] Bourouiba L. Turbulent Gas Clouds and Respiratory Pathogen Emissions: Potential Implications for Reducing Transmission of COVID-19. JAMA 2020 Mar 26 [Online ahead of print] Doi: 10.1001/jama.2020.4756

[2] Santarpia J. Transmission Potential of SARS-CoV-2 in Viral Shedding Observed at the University of Nebraska Medical Center preprints from medRxiv and bioRxiv Doi: 10.1101/2020.03.23.20039446

[3] Leung, N.H.L., Chu, D.K.W., Shiu, E.Y.C. et al. Respiratory virus shedding in exhaled breath and efficacy of face masks. Nat Med (2020). Doi: 10.1038/s41591-020-0843-2

[4] Bae S, Kim M, Kim JY, et al. Effectiveness of Surgical and Cotton Masks in Blocking SARS–CoV-2: A Controlled Comparison in 4 Patients. Ann Intern Med. 2020; [Epub ahead of print 6 April 2020]. Doi: 10.7326/M20-1342


Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació