Data d’elaboració: 19 de març de 2020.
Els resultats d’un estudi publicat com a carta a l’editor al New England Journal of Medicine descriuen com es va simular en una situació experimental l’estabilitat en aerosols i en superfícies dels coronavirus SARS-CoV-1 i SARS-CoV-2 (aquest darrer, responsable de la malaltia anomenada COVID-19) [1]. Els investigadors van provar l’estabilitat dels coronavirus SARS-CoV estimant la taxa de deteriorament de les partícules del virus a partir de càlculs de probabilitat bayesiana. Els virus es van provar en cinc condicions ambientals diferents (aerosol, plàstic, acer inoxidable, plàstic, coure i cartró).
El coronavirus SARS-CoV-2 va mostrar la seva viabilitat en l’aerosol durant la durada de l’experiment (3 hores) i va mostrar una lleu caiguda en la carga viral, que va ser comparable a l’experimentada pel coronavirus anterior. El coronavirus SARS-CoV-2 es va mostrar més estable en el plàstic i en l’acer inoxidable que en el coure i el cartró fins i tot 72 hores després d’haver aplicat els aerosols sobre les superfícies, tot i que la seva càrrega viral es va reduir força. La viabilitat del coronavirus SARS-CoV-2 va desaparèixer al cap de quatre hores en el coure i al cap de 24 en el cartró.
Ambdós virus van tenir una reducció de la càrrega viral en totes les situacions experimentals avaluades. La vida mitjana del SARS-CoV-2 en l’aerosol va ser d’una hora, mentre que va ser més llarga en l’acer inoxidable (5,6 hores) i el plàstic (6,8 hores).
Tenint en compte l’estabilitat dels dos tipus de coronavirus SARS-CoV en les situacions experimentals avaluades, els investigadors van pensar que les característiques epidemiològiques del nou coronavirus (que el diferencien del primer tipus) poden atribuir-se a altres factors, com ara la seva alta càrrega viral en les vies aèries altes dels portadors o la capacitat de transmissió en la fase asimptomàtica. El fet que el virus s’hagi mostrat viable en aerosols durant hores i que ho pugui ser en determinades superfícies durant dies justifica la necessitat d’assegurar mesures físiques d’higiene per a prevenir la seva disseminació.
Referències
[1] van Doremalen N, Morris DH, Holbrook MG, Gamble A, Williamson BN, et al. Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1. NEJM March 17, 2020 DOI: 10.1056/NEJMc2004973.
Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.
