Un estudi internacional en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el mecanisme pel qual els pacients amb anèmia de Fanconi desenvolupen tumors de cap i coll i han pogut comprovar que és el mateix mecanisme que explica per què fumar i beure augmenten el risc d’aquest tipus de càncer en la població general.
Els resultats, que publica la prestigiosa revista Nature, mostren que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.
El Dr. Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi. Afirma que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, si no també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”.
Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.
Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaços d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.
Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla el Dr. Surrallés.
En aquest estudi, liderat per la Dra. Agata Smogorzewska en la Universitat de Rockefeller de Nova York (Estats Units), els investigadors han analitzat les signatures genètiques de tumors de mig centenar de pacients amb anèmia de Fanconi i les han comparat amb dades de centenars de tumors esporàdics. Així han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en ambós tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.
Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als que intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el Dr. Surrallés.
Per la seva part, la Dra. Smogorzewska diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic. “Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors”.
Amb aquests resultats, es plantegen nous reptes de futur com podria ser trobar fàrmacs que incideixin en el mecanisme de reparació del dany causat pels aldehids, o bé, manipular el procés per tal que no s’acumuli aquesta substància nociva en l’organisme per intentar retardar, o bé, evitar l’aparició d’aquests tumors tant en els pacients amb anèmia de Fanconi com en la població general. El Dr. Surrallés explica que “ja estem treballant en aquesta direcció participant en dos assajos clínics”.
Webster, A.L.H., Sanders, M.A., Patel, K. et al. Genomic signature of Fanconi anaemia DNA repair pathway deficiency in cancer. Nature (2022). https://doi.org/10.1038/s41586-022-05253-4
